33/52: Mar i cel

Imagen del mar i el cielo

Mar i cel

I  una onada potent, com la que arrenca

del fons del mar les roques per llençar-les

contra del sol, la lluna i les estrelles,

una onada de sang, sospirs i besos,

i bramuls de salvatge i clams de joia,

i llàgrimes i queixes i harmonies,

esqueixant-me al pujar trossos d’entranyes,

a mos llavis acut, i en ells rebenta

per dir-vos, oh Blanca, que us estimo

més que s’estima vostre Déu als àngels,

més que estima a ses hurís Mahoma,

més que s’estimen tots els sers que alenen,

que tots los que han viscut i els que han de viure,

esperits i mortals en cels i terres!

Àngel Guimerà – Mar i cel  (1888)

Anuncios

Etiquetas: ,

About saracelaya

Periodista, ENG y en los últimos años Administradora de contenidos web. Post-its en comunicación, digital, tecnología, cultura, creatividad, craft, vídeos, foto & bloopers.

2 responses to “33/52: Mar i cel”

  1. ncarcamo says :

    M’agrada la combinació fotografia – literatura. El fragment de “Mar i cel” de Guimerà és intensíssim, una preciosa declaració d’amor. L’amor de Said per Blanca és natural i salvatge com les onades del mar… Volem més posts d’aquests! 😉

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: